Rock de Kasba publica el nou àlbum de Ratpenat

 El seu tercer disc es diu "Tard... I amb ressaca" .

 Inclou sis temes propis i cinc indecents versions de clàssics catalans.

Ja tenim aquí "Tard... I amb ressaca", el tercer àlbum dels representants més fervorosos de la indecència punk més nostrada, Ratpenat.

Després d'un videoclip mitjançant el qual reivindicaven la diversitat de gènere, l'anormalitat sexual i la llibertat total quant a l'individualitat humana, i un cop van publicar com a segon single una versió de Lluís Llach, ara arriba el moment de mostrar totes les cartes de la baralla.

"Tard... I amb ressaca" és un disc format per dues parts marcadament diferènciades, com ja van fer amb el seu primer àlbum autoeditat: la cara A la conformen 6 temes propis i la cara B (La Indecència Vol.2) 5 adaptacions de cantautors catalans ja clàssics passats pel sedàs i estil de la banda.

"Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", adaptació d'en Quico Pi de La Serra, és la cançó que dona el tret de sortida d'aquesta indecent cara B i hi marca la pauta. Una cançó que no ha perdut vigència i, en aquesta ocasió, a base de punkrock. A "La sequía" hi canvien el xilòfon de l'Albert Pla per fer un hardcore punk de poc més d'un minut a l'estil de vella escola. A "Era tan bon home" hi presenten l'accent més rocker al que és un ja gran clàssic d'en Pere Tàpias. Segueixen amb "Tinc una bèstia dintre meu" on trobem la vessant més metàl·lica de la banda en total confluència amb el gamberrisme original de la cançó de'n Quimi Portet. I per últim, acaben amb un himne atemporal de Lluís Llach però, en aquesta ocasió, amb una base musical que podria ser perfectament dels Sex Pistols, "Que tinguem sort".
 

Su tercer disco se llama "Tard... i amb ressaca".

 Incluye seis temas propios y cinco indecentes versiones de clásicos catalanes.

Ya tenemos aquí "Tard... i amb ressaca", el tercer álbum de los representantes más fervorosos de la indecencia punk más nostrada, Ratpenat.

Después de un videoclip mediante el cual reivindicaban la diversidad de género, la anormalidad sexual y la total libertad en cuanto a la individualidad humana, y una vez publicaron como segundo single una versión de Lluís Llach, ahora llega el momento de mostrar todas las cartas de la baraja.

"Tard... i amb ressaca" es un disco formado por dos partes marcadamente diferenciadas, como ya hicieron con su primer álbum autoeditado: la cara A la conforman 6 temas propios y la cara B (La Indecencia Vol.2) 5 adaptaciones de cantautores catalanes ya clásicos pasados ​​por la criba y estilo de la banda.

"Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", adaptación de Quico Pi de La Serra, es la canción que da el pistoletazo de salida de esta indecente cara B y marca la pauta. Una canción que no ha perdido vigencia y, en esta ocasión, a base de punkrock. En "La sequía" cambian el xilófono de Albert Pla para hacer un hardcore punk de poco más de un minuto al estilo de vieja escuela. En "Era tan bon home" presentan el acento más rockero al que es un ya grande clásico de Pere Tàpias. Siguen con "Tengo una bestia dentro de mí" donde encontramos la vertiente más metálica de la banda en total confluencia con el gamberrismo original de la canción de Quimi Portet. Y por último, acaban con un himno atemporal de Lluís Llach pero, en esta ocasión, cuya base musical podría ser perfectamente de los Sex Pistols, "Que tinguem sort".