• cabecera_kasba
    facebook_16
  • cabecera_new_beats
    facebook_16
  • cabecera_rock_de_kasba
    facebook_16

El Toubab
Video Player
© Carlos Undergroove

No torna El Toubab, de la mateixa manera que no viatja el caminant ni cessa la nit encara que aguaiti l'alba. Aix que l'nic que es pot afirmar s que segueix present; amb les soles de terra, el sol a l'esquena, amb la fortuna immensa que posseeixen els que no busquen res, que sn els nics que ho troben tot. Aquesta vegada ens explica que al Canad, i durant la temporada estiuenca de 2013, va trobar msica celestial en la dringadissa de les monedes que en carrers, bars, estacions i trens, el van portar a fabricar la majoria de les canons que poblen aquest disc. Va descobrir que els bitllets sn muts, que els morts transiten per sobre de la terra i que havia de tornar, com el fill prdig, al seu bressol, per canviar-se de sabates i de pas enregistrar el so d'aquelles monedes que li parlaven en idiomes desconeguts per que, paradoxalment, entenia perfectament.

La seva brixola imperfecta el porta al lloc dels homes lliures: el sud. Aix que no s casual que tant el productor, "Papa Orbe" Ortiz, com els msics que l'acompanyen en el trnsit que ens ocupa entre estaci i estaci, Fidel Antonio Minda a la batera, Juana Gaitn a les guitarres i Juan Pablo Balczar al contrabaix, procedeixin de pasos en els quals la vida s ms vida, el somriure s ms somriure, el follet s ms follet i la msica pessiga com unes alicates oxidades. Aix que durant cinc dies es van enclaustrar sense haver-se vist mai el blanc dels ulls en els estudis Soiart de Barcelona prenent la precauci de deixar al mag fora: la mgia seria real i sense trucs, tocant en directe i deixant que les canons prenguessin la batuta i amb ella netegessin la pols de les cicatrius de El Toubab.

Set van ser els fills engendrats en aquelles orgies entre desconeguts. El mag havia mort i les cicatrius, encara impollutes, eren imperceptibles, encara que desconeixia El Toubab que s'estava apropant la ms espantosa ferida, la qual li deixaria el cor al descobert i que tan sols podria ser suturada pels seus propis dits: la mort de Toni Urbano. A Istanbul, amb la batuta tremolosa, compon la can amb la qual cessaria el so del vil metall, que seria gravada a la seva tornada al lloc per on treuen el cap eternes les seves arrels tan sols acompanyat per la seva guitarra, sol i nu, tal com comena i acaba tot.

De totes maneres, El Toubab sabia que, tot i que ja no existia forma humana de tancar el cercle, s que es podia repassar, amb sang, com no podia ser d'altra manera, el triangle equilter: l'nic polgon indeformable. D'aix s'encarregaria, en un dels costats, el mestre Rosendo Mercado: xaman, estoic, semidu, mestre i pedra angular de tot el que contingui una mica de rock a les entranyes i, de l'altra, El Drogas, el senyor Enrique Villareal, el vell bucaner a qui li s igual d'on bufi el vent perqu sap que pot amarrar al port que li vingui de gust. El costat que resta est ocupat per Toni i per tots els que se'n van anar com a bons cavallers, sense acomiadar-se. s un costat respectus, educat, que tamb t un espai reservat per a El Toubab, per a tu, per a mi.

Arriben vents ms vells que el mn que diuen que els fills del Toubab comenaran a donar els seus passos sota terra, potser per no morir mai, la qual cosa em sembla la millor de les opcions. Al subsl baixarem per escoltar les seves rialles i laments. El que est per sobre dels seus caps ja s pretrit, ali, pertany a un temps que al meu compare El Toubab ja no li interessa. I aix l'honora.

No ho oblideu, el Toubab no ha tornat: mai se'n va anar, mai se n'anir. Per fi s immortal.

Kutxi Romero

KM00217SGD
La Travesía
KM00615
Sonido de Monedas
KM00415SGD
Esta Guitarra
KM00413
Viaje Sin Retorno
P-12001-KM
Slo por necesidad

Segueix-nos!

Facebook Twitter myspace_32 Youtube Spotify Rss Newsletter